totes les seves esperances en el nen que arribava i, ataüllant més lluny en el futur, l'ombra negra que cobria la seva faç semblava dissipar-se lentament.
Durant tot aquest temps, Wykham Delandre meditava sobre la seva venjança. Un desig de revenja havia germinat en el fons del seu cor, i esperava l'ocasió de cristal·litzar-se i de prendre una forma definitiva. La seva vaga idea estava dirigida, d'una manera o d'una altra, contra la dona de Brent, perquè sabia que el podria colpir millor a través de l'estima, i els temps que s'apropaven semblaven proveir-li l'ocasió que tant desitjava. Una nit es trobava assegut sol al saló de la seva casa. A la seva manera havia estat una bonica habitació, però el temps i l'abandonament havien fet la seva feina, i ara no era res més que una ruïna, privada de tota dignitat i de tot caràcter pintoresc. Bevia sense parar, i estava mig begut, quan va creure sentir un soroll,
Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/21
Aquesta pàgina ha estat revisada.
