Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


totes les seves esperances en el nen que arribava i, ataüllant més lluny en el futur, l'ombra negra que cobria la seva faç semblava dissipar-se lentament.
 Durant tot aquest temps, Wykham Delandre meditava sobre la seva venjança. Un desig de revenja havia germinat en el fons del seu cor, i esperava l'ocasió de cristal·litzar-se i de prendre una forma definitiva. La seva vaga idea estava dirigida, d'una manera o d'una altra, contra la dona de Brent, perquè sabia que el podria colpir millor a través de l'estima, i els temps que s'apropaven semblaven proveir-li l'ocasió que tant desitjava. Una nit es trobava assegut sol al saló de la seva casa. A la seva manera havia estat una bonica habitació, però el temps i l'abandonament havien fet la seva feina, i ara no era res més que una ruïna, privada de tota dignitat i de tot caràcter pintoresc. Bevia sense parar, i estava mig begut, quan va creure sentir un soroll,