com si algú piqués a la porta, i va aixecar el cap. Va cridar salvatgement, però no hi va haver resposta. Murmurant una blasfèmia, es va servir de nou. Llavors va oblidar tot el que l'envoltava, es va enfonsar en un somnieg, però bruscament es va despertar per veure, dempeus davant ell, un ésser, o una cosa, que era com el doble destrossat i fantàstic de la seva germana.
Durant alguns instants, una mena de temor l'envaí. La dona que era davant d'ell, amb els trets deformats i els ulls brillants, amb prou feines pareixia humana; la única cosa que li recordava a la seva germana tal com havia estat abans era l'abundància dels seus cabells daurats, però ara eren estriats de gris. La dona s'encarà fixament al seu germà amb una llarga mirada freda. I ell també ho va fer. I mentre se la mirava es començà a adonar de la realitat de la seva presència i va sentir com l'odi que ella li havia tingut tornava de nou al seu
Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat revisada.
