Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cor. La mateixa negra fúria de l'any anterior va semblar que li tornava a la veu quan ell li va preguntar:
 — Per què ets aquí? Estàs morta i enterrada.
 — Sóc aquí, Wykham Delandre, no per amor a tu, sinó perquè odio un altre home, més encara del que t'odio a tu. Una gran còlera irradiava els seus ulls.
 — Ell? va preguntar en un xiuxiueig tan feroç que fins i tot la dona es va estremir un instant, fins que es va tornar a calmar.
 — Sí, ell, va respondre, però no t'equi-voquis, em correspon a mi venjar-me. Et necessito només per ajudar-me a complir la meva venjança.
 Wykham Delandre va demanar bruscament:
 — Es va casar amb tu?
 La cara deformada de la dona es va eixamplar, com la d'un espectre que vol somriure. S'hauria pogut dir que era una