Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Però Geoffrey —encara que va pensar que també l’havia sentit, el soroll— semblava totalment adormit i respirava profundament. De nou, la Sra. Brent s’adormí; però es va tornar a despertar i va trobar el seu marit aixecat i mig vestit. Estava pàl·lid com la mort, i quan la llum de la làmpada que tenia a la seva mà va caure sobre la seva cara, es va espantar per la resplendor dels seus ulls.
 — Què passa, Geoffrey? Què fas? va preguntar.
 — Calla, estimada!, va respondre amb una veu del tot estranya i aspra. Dorm. Estic nerviós perquè vull acabar un treball que he deixat a mitges.
 — Porta’l aquí, estimat meu, digué la dona; em sento sola, i tinc por quan no ets prop meu.
 Com a resposta, es va conformar amb una abraçada i va marxar, tancant la porta darrere d’ell. Va continuar desperta un