Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


moment, després la naturalesa va reprendre els seus camins i es va adormir.
 De cop es va sobresaltar completament desperta amb, a les orelles, el record d'un crit ofegat vingut d'una habitació veïna. Va saltar del llit, va córrer a la porta i va escoltar, però no hi havia cap soroll. Començava a tenir por pel seu marit i va cridar: «Geoffrey!»
 Després d'alguns instants, la porta del gran rebedor es va obrir i Geoffrey va aparèixer, però sense la seva làmpada.
 — Calla, digué en una mena de xiuxiueig, i la seva veu era dura i severa. Calla, et dic. Torna al llit. Treballo i no vull ser molestat. Dorm, i no despertis la gent de casa.
 Amb el cor gelat, perquè la duresa de la veu del seu marit li era ben estranya, va tornar al seu llit i s'hi va quedar, tremolosa, massa espantada per plorar, i va escoltar atentament cada soroll de la casa. Hi