Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Geoffrey va fuetejar els seus cavalls al galop, i Delandre, veient la seva cara pàl-lida i la seva dona esfondrada, gairebé a punt d'esvair-se, va comprendre que havia aconseguit el seu objectiu. Es va allunyar amb un aire enfadat i un somriure maliciós.
 Aquella nit, en el moment en què Geoffrey entrava al rebedor i passava prop de la xemeneia, va retrocedir bruscament amb un crit ofegat. Després, amb esforç, es va asserenar, es va allunyar, i va tornar amb una làmpada. Es va inclinar sobre la pedra de la llar de foc trencada per veure si el clar de lluna que queia en plomada per la finestra l'havia espantat. Amb un crit d'angoixa, va caure de genolls.
 A través de la clivella de la pedra trencada sortien una multitud de cabells daurats amb prou feines tenyits de gris.
 Va ser molestat pel grinyol d'una porta, i, tot girant-se, va veure la seva dona