dempeus al marc. En un sobresalt de deses-peració, per procurar amagar el seu descobriment, va encendre un llumí amb la làmpada, es va inclinar i va cremar els cabells que sortien per la pedra trencada. Després, aixecant-se amb tanta tranquil·litat com li era possible, va fingir sorpresa en veure la seva dona prop d'ell.
La setmana que va seguir l'incident va viure amb una por atroç. Fos coincidència o no, mai no es podia trobar sol al rebedor durant molt de temps. A cadascuna de les seves visites, els cabells creixien a través de la clivella, i es trobava obligat a vigilar-los estretament perquè el seu terrible secret no fos descobert. Es va posar a buscar una caixa al parc per tancar-hi el cos de la dona assassinada, però sempre era interromput. Un dia que sortia del passatge privat, la seva dona el va trobar i es va posar a preguntar-li, sorpresa de no haver tingut coneixement de la clau que
Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat revisada.
