Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


li ensenyava a contracor. Geoffrey estimava apassionadament la seva dona, però la possibilitat que pogués descobrir el seu horrorós secret, o fins i tot que alimentés respecte d'ell alguna sospita, l'omplia d'angoixa. Malgrat tot, dos dies més tard va haver de reconèixer que, almenys, sospitava alguna cosa.
 Aquell vespre, de tornada del seu passeig, va entrar al rebedor i el va trobar assegut, taciturn, prop de la xemeneia buida. Li digué de seguida:
 — Geoffrey, aquest individu, Delandre, m'ha parlat, i m'ha dit coses horribles. M'ha contat que fa una setmana, la seva germana va tornar a casa, què no és més que les restes i la ruïna del que era, que no ha conservat més que els seus cabells daurats com en el passat, i li ha anunciat la seva intenció de venjar-se. M'ha preguntat on és, i oh! Geoffrey, ha mort, és morta!