Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — Mira! mira! va udolar. És el fantasma de la mort! Marxem! i, agafant el seu marit per la mà, amb el frenesí d'una boja, se'l va emportar fora de l'habitació.
 Aquella mateixa nit va tindre una febrada. El metge del comtat va anar immediatament a la capçalera del seu llit, i va reclamar de seguida per telègraf ajuda de Londres. Geoffrey estava desesperat i, angoixat pel perill que la seva jove dona corria, va estar a punt d'oblidar el seu propi crim i les seves conseqüències. Cap al vespre, el metge va haver de marxar a vigilar altres malalts, i va deixar a Geoffrey que s'ocupés de la seva dona. Les seves últimes paraules van ser:
 — No ho oblidi! Faci tot el que li demani fins a la meva tornada demà al matí, o fins que un altre metge s'ocupi d'ella. El que cal prevenir ara és una altra commoció. Vigili la febre del seu cos, no hi ha res més a fer.