Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Ja tard, quan tota la resta de la casa es va haver posat al llit, Margaret es va aixecar del llit i va cridar el seu marit:
 — Vine, digué, anem al vell rebedor. Sé d’on ve l’or. Vull veure’l créixer.
 Geoffrey va pensar impedir-ho però, tement per la seva vida o pel seu estat mental, tement també que no es posés a cridar la seva horrible sospita, i tot veient que era inútil intentar parar-la, la va embolicar amb una manta calenta i la va acompanyar fins al vell rebedor. Quan van haver entrat, es va girar, va tancar la porta i va empènyer la balda.
 — No volem gent forana entre nosaltres tres aquest vespre, xiuxiuejà amb un somriure pàl·lid.
 — Nosaltres tres! Però només en som dos!, digué Geoffrey tremolant. (Però va tenir por de dir res més.)
 — Asseu-te aquí, digué la seva dona, abaixant la llum, asseu-te, aquí, al costat