Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Davant els seus ulls, plens d'horror, els cabells daurats de la pedra trencada creixien i creixien; i com tal i com anaven creixent el seu cor es refredava cada vegada més, fins que finalment ja no va tindre força per moure's, i va continuar estant assegut, amb els ulls plens de terror, fixes en el seu destí.
 Al matí, quan el metge de Londres va arribar, no va trobar ni Geoffrey ni la seva dona. Van buscar per totes les habitacions del casal, però sense èxit. Finalment, es va tirar a terra la gran porta del vell rebedor, i llavors es va oferir a la vista un espectacle sinistre i aflictiu.
 Allà, prop de la llar de foc, jeien Geoffrey Brent i la seva jove dona, freds, blancs i morts. La cara de la jove dona pareixia tranquil·la i els seus ulls estaven tancats per la son; però la cara de Geoffrey tenia una expressió que va fer tremolar tots els que la van veure perquè, sobre aquesta