Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cara, hi havia un aire d'horror indescriptible. Els ulls estaven oberts i fixaven la seva mirada vidriosa als seus peus, al voltant dels quals s'enrotllaven unes trenes de cabells daurats, sembrats de gris, que sortien de la pedra de la llar de foc trencada.