Pàgina:El vano (1908).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Gertrudis. — No hi fa re. Vine, sinó s'ho pendria malament.
Candida. — Oh! Aquest bon senyor sí que....
Gertrudis. — Filla, si vols que t respectin, respecta. Anem, anem.
Candida (aixecant-se pera anar-sen). — Ja vindré, però cregui que es ben bé per complaure-la a vostè, tia.




ESCENA IV


La Candida, la Susagna i els citats


(L'Evarist i la Susagna surten de la botiga.)


Candida (mirant endarrera; apart). — Com! L'Evarist encara aquí! No ha anat a caçar! Que m'agradaria saber el per què. (Sen va.)
Susagna (a l'Evarist). — No s queixi pas de mi. Li asseguro que aqueix vano li he fet pagar ben poc.
Evarist (apart). — Ella ja no hi es. (Alt.) Me sab greu que no n tingués de millors.
Susagna. — Ja ho ha vist: ni de millors ni de pitjors. Era l'unic que tenia per vendre.
Evarist. — Què hi farem! Hauré de valdre-m d'aquest.
Susagna (rient). — Per fer-ne un present, no?