Pàgina:El vano (1908).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


  amb gracia, ensenyen i diverteixen molt.

El Comte. — Aaaquí! Escolti.
Crispí (repicant fort). — Tanoca! Llegeix faules!
El Comte (an en Crispí). — Apa, comenceu a picar!
Crispí (al Comte, picant). — Que no vol que li adobi ls talons?
(En Timoteu torna també a picar en el morter.)
El Comte. — Alça, ara l'altre maleït, també! (An en Timoteu.) Vol parar d'una vegada!
Timoteu (sense parar). — Faig la meva feina, senyor.
El Comte (a la Gertrudis). — Escolti: «Hi havia una donzella tant gentil...» (An en Timoteu.) Però, pari, home, o vagi-sen a moldre més lluny!
Timoteu (repicant i remenant). — Dispensi, senyor. Jo pago l meu lloguer i no tinc millor lloc que aquest per fer això.
El Comte. — No se n'irà al diable amb aqueix morter? No s pot llegir, no s pot aguantar! Entraré a casa de vostès, donya Gertrudis. Veurà quina exquisitat, que nou! (Pica a les cobertes del llibre i se fica al casal de donya Gertrudis.)
Gertrudis. — Ja es ben impertinent aqueix especier! Anem (a la Candida) a rebre l senyor comte.
Candida. — Vagi-hi sola, que a mi les faules no m diverteixen.