Pàgina:El vano (1908).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Janeta (amb mofa). — No s vol rebaixar!
Susagna. — Ja no hauries de ser pagesa, per ser rasposa i tenir poca criança! (Corre a ficar-se a la botiga.)
Janeta (arrenca darrera seu, però en Crispí la conté). — Deixa-m, deixa-m anar!
Crispí (imposant-se). — Vui veure l vano.
Janeta. — Què vano ni vano!
Coronat. — Doncs, què t'ha donat aquell senyor?
Janeta. — Llevor de curiosos.
Coronat (anant-sen a la Janeta). — Vui saber-ho.
Crispí (apartant-lo). — No n'has de fer re, tu, te torno a dir.
Janeta. — A les noies honrades se les respecta, hala! (Anant-sen cap a casa seva.)
Crispí (acostant-s'hi). — Janeta, m'ho diras a mi.
Janeta (prop de la porta). — No, tampoc
Coronat (apartant en Crispí). — Jo, jo ho tinc d'esbrinar.
Janeta. — Hala al diable! (Entra i tanca d'una revolada.)
Coronat. — A mi aqueix afront? (An en Crispí.) Tot per culpa teva. (Amenaçant-lo.)
Crispí. — Torna-ho a dir.
Coronat (amenaçant). — Vès de no escalfar-me les sangs.
Crispí. — Ui, quina por!
Coronat. — La Janeta serà meva.
Crispí. — Mai de la vida! I, si ho fos, me la pagaries.