Pàgina:El vano (1908).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Crispí. — Si li haurà comprat alguna galindaina? (Se n'hi va també.)
Janeta (apart). — Oh! Lo que es jo no diré re. No voldria pas que la Susagna...
Coronat (a la Susagna). — Tindrieu la bondat de dir-me què us ha comprat D. Evarist?
Susagna (rient). — Un vano.
Crispí. — I sabeu què li ha donat a la Janeta?
Susagna (rient). — Aquesta es bona! El vano, home!
Janeta (contra la Susagna). — Mentidera! No es veritat.
Susagna (a la Janeta, aixecant-se). — Com, que no es veritat?
Coronat (a la Janeta, imposant-se). — Deixa-m veure aqueix vano.
Crispí (pegant empenta an en Coronat). — Hala, fòra! Què n'has de fer tu? (A la Janeta.) Vui veure l vano!
(En Coronat amenaça an en Crispí, i en Crispí an en Coronat.)
Janeta (a la Susagna). — Vós ne teniu la culpa, vós!
Susagna (amb desdeny). — Ah, sí, jo!
Janeta. — Sou una xafardera, sí.
Susagna (encarant-se-li, amenaçant-la). — Jo una xafardera?
Janeta (arbolant la filosa). — Apa, lluny, sinó...
Susagna (retirant-se). — Sí, men vaig, que no m vui rebaixar.