Vés al contingut

Pàgina:El vano (1908).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA V


En Timoteu, en Llimoneta, en Llebreta, el Comte i els citats


(En Timoteu surt de la farmacia amb una espatula a la mà, en Llimoneta surt del cafè amb un garrot, i en Llebreta, de l'hostal, amb un ast.)


El Comte (id. del casal, interposant-se). — Quiet tothom! Ho mano jo. Soc jo, beneits! Soc jo, el comte Roca-marina! Caps-cigranys, quiets, vos dic! Jo ho mano! (Tement, però, rebre
Crispí (an en Coronat). — Sort tens que l senyor comte m mereix respecte.
Coronat. — Sí, gracies an ell; que, sinó, t'esclafo.
El Comte. — Vaja, vaja, prou! Vui saber per què us barallaveu. Vagin-sen els demés, vagin. Ja hi soc jo: no necessito ningú.
Timoteu. — Hi ha algun esgalabrat?
(En Llimoneta i en Llebreta sen van.)
El Comte. — Vostè ja voldria que hi hagués algun cap badat, alguna cama trencada o algun braç desllorigat, no es cert? No més per tenir ocasió de lluir el seu talent i la seva traça. Quines coses!