enguany s'ha cullit verd. Ja us en compraré a vós.
CORONAT (apart.).- Bona l'hem feta!
EL COMTE.- Heu sentit?
CORONAT.- Sí, senyor.
EL COMTE.- Dieu-me: si jo parlés a la noia i amb bones paraules la decantés...?
CORONAT.- Les seves bones paraules potser sí que...
EL COMTE.- Es que, ben mirat, sí que vós mereixeu ser preferit.
CORONAT.- Me sembla que de mi al sabater...
EL COMTE.- Clar! Vès qui compara! Un home com vós, nèt, educat, entatxable...
CORONAT.- Per això, massa favor.
EL COMTE.- Ademés que... si jo respecto les dònes, com deia, es perquè, tractant-les aixís, vos ho asseguro, acaben per fer per mi lo que no fan pels altres.
CORONAT.- Ja ho creia aixís, ja; sinó que, ja ho veig, sa senyoria m volia fer partenir...
EL COMTE.- Jo faig com aquells advocats que, de primer enduvi, posen dificultats a tot. Vós teniu un bon hostal amb el qual podeu mantenir molt bé la dòna. Confieu en mi: m'interessaré per vós.
CORONAT.- Confio, doncs, amb la seva protecció.
EL COMTE.- Ben fet: vos la prometo.
CORONAT.- Si volgués pendre-s la molestia de venir a tastar el meu vi...
