Pàgina:El vano (1908).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


rufant-se tot.) Veurem, veurem. Esteu segur que ella us correspon?

CORONAT.- Jo no crec que ella s'hagi fixat ni en l'un ni en l'altre.

EL COMTE.- Ma... lament!

CORONAT.- Però jo tinc paraula del seu germà.

EL COMTE.- No us en fieu massa.

CORONAT.- En Magí m va donar paraula formal.

EL COMTE (amb força).- Està bé; però a una dòna no se l'ha de violentar.

CORONAT.- El seu germà pot disposar d'ella.

EL COMTE (amb calor).- No es veritat: el germà no pot disposar d'ella.

CORONAT.- Però amb la protecció de vostè...

EL COMTE.- La meva protecció sempre val i es bona, sí; la meva protecció val molt: es poderosa. Però un cavaller com jo mai força ni disposa del cor d'una dòna, mai.

CORONAT.- Al cap i a la fi, no es més que una pagesa.

EL COMTE.- No hi fá re. La dòna es una dòna; jo podré distingir de categories, d'estaments, però mai deixaré de respectar el sexe.

CORONAT (apart.).- No m faci riure. Quina protecció la seva!

EL COMTE.- Com esteu de vi? L'heu cullit bo?

CORONAT.- De primera. No n'hi ha pas de millor al món.

EL COMTE.- Ja mel deixareu tastar. El meu