Pàgina:El vano (1908).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


EL COMTE.- Així ho crec. Esteu enamorats i sou rivals. Valga-m Déu, quines casualitats! Igual que la faula que he llegit a donya Gertrudis. (Traient-se l llibre i llegint.) "Hi havia una donzella tant bella que..."

CRISPÍ (apart).- Ja t veig. (Alt.) Amb el seu permís...

EL COMTE.- Aont aneu? Veniu aquí.

CRISPÍ.- Si m'ho permet, men vaig a acabar d'adobar les seves sabates.

EL COMTE.- Ah, sí, que m convenen per demà matí.

CORONAT.- I sobre tot no hi gastis cuiro vell.

CRISPÍ (an en Coronat).- De cuiro nou ja men podras donar tu.

CORONAT.- Gracies a Déu, jo no soc ni sabater ni ataconador.

CRISPÍ.- Oh! Això rai: men podries donar de cavall o de gat, home. (Sen va.)

CORONAT (apart).- Oh! Un dia morirà a les meves mans, aquest!

EL COMTE.- Què volia dir amb allò de les pells de gat? Que potser ens doneu gat per llebre a taula?

CORONAT.- Lo que hi ha es que jo só un home honrat, sab? i ell un poca vergonya que sempre m busca raons.

EL COMTE.- Coses de la rivalitat d'amors! Doncs vós preteneu a la Janeta?

CORONAT.- Sí, senyor, i fins havia pensat en posar-me baix la protecció de sa senyoria.

EL COMTE.- Baix la meva protecció! (Ester-