Pàgina:El vano (1908).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


SUSAGNA.- Ah! Es vostè, senyoreta?

CANDIDA.- Bon dia, Susagna. Què m diu de bo?

SUSAGNA.- Miri, anem fent. Si vol seure una mica... (Oferint-li una cadira.)

CANDIDA.- I vostè?

SUSAGNA.- Jo? Ja n pendré una altra. (Ne treu una de la botiga.) Segui, segui en aquesta, que estarà millor.

CANDIDA.- Segui vostè també, i no s destorbi per mi, si vol treballar. (S'asseu.)

SUSAGNA.- No s dóna a menos de fer-me companyia, la senyoreta? (Asseient-se també.) Oh! Vostè sí que prou que s veu que n ve de mena! Els senyors de debò no desprecien a ningú, mentres que aquests infeliços d'aquí gasten un urc tots, començant per la Janeta! (Pren una cofia del cistell i s posa a cusir.)

CANDIDA.- A proposit d'aqueixa noia: ha vist que parlava amb D. Evarist?

SUSAGNA.- Si ho he vist, diu? I com!

CANDIDA.- Una bona estona, veritat?

SUSAGNA.- I sab després què ha succeit? Quin escandol hi ha hagut!

CANDIDA.- He sentit crits, una baralla. M'han dit que en Coronat i en Crispí volien pegar-se.

SUSAGNA.- Afiguri-s, per ella, per aquell pendó, per aquella joia!

CANDIDA.- Però, per què això?

SUSAGNA.- Per gelosia d'ells a D. Evarist.