Pàgina:El vano (1908).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


CANDIDA.- Que creu vostè que entre ella i D. Evarist hi ha alguna cosa?

SUSAGNA.- Jo no n sé re perquè no m cuido mai dels altres, ni m'agrada pensar mal de ningú; però quan aquell parell s'han engelosit així, algun motiu tindran, suposo.

CANDIDA (amb tristor).- Vol dir?

SUSAGNA.- Perdoni: jo no voldria pas fer mal a ningú.

CANDIDA.- A qui vol dir?

SUSAGNA.- Si vostè sentís alguna preferencia per aquell senyoret...

CANDIDA.- Oh! Jo no n sento cap. El conec perquè ve de tant en tant a casa: es amic de la meva tia.

SUSAGNA.- La veritat, doncs, -espero que no s'ofendrà per això,- jo m creia que entre vostè i aquell jove hi havia... què sé jo?... amoretes; però avui, quan he vist lo que passava en sortint d'aquí casa, m'he desenganyat.

CANDIDA.-- Ha entrat a casa de vostè, ell?

SUSAGNA.- Sí, senyora. Jo li diré: ha vingut a comprar un vano.

CANDIDA (tot seguit i alegra).- Ha comprat un vano?

SUSAGNA.- Sí, un vano; i com que jo havia vist que a vostè se li havia trencat el seu quasi per culpa d'ell, tot seguit he pensat que l comprava per vostè.

CANDIDA.- Per mi l comprava?

SUSAGNA.- No, senyoreta. Cah! Miri-s: fins