he gosat preguntar-li si ho era per vostè. Però m'ha respost d'una manera que... ui!... semblava que l'hagués ofès.
CANDIDA.- I què n'ha fet d'aquell vano?
SUSAGNA.- Què n'ha fet, diu? L'ha regalat a la Janeta. (La Candida s'esgrogueeix tota.) Senyoreta, què té? Ai pobra de mi!
CANDIDA (apart).- Ingrat! Bretol! Per una pageseta!
SUSAGNA.- Senyoreta, per Déu!
CANDIDA (aixugant-se ls ulls; apart).- Oh! No li perdono!
SUSAGNA (apart).- Bona l'he feta! (Alt.) Senyoreta, tranquilisi-s: potser no hi ha re de lo que jo he suposat.
CANDIDA.-No creu vostè que l vano l'ha dat a la Janeta?
SUSAGNA.- Ah! Això sí: com que ls meus ulls ho han vist!
CANDIDA.- Doncs què vol que hi hagi?
SUSAGNA.- No ho sé. Lo que jo no voldria es que per causa meva...
ESCENA II
LA GERTRUDIS, SORTINT DEL CASAL, I LES CITADES
SUSAGNA (a la Candida).- Ai! La senyora, la seva tia...
