Pàgina:El vano (1908).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


CANDIDA (a la Susagna).- Per Déu, no n'hi digui una paraula.

SUSAGNA.- No hi ha perill. (Apart.) Ella que ho volia negar! Déu la castiga, té.

GERTRUDIS.- Què hi fas aquí, noia?

SUSAGNA.- Ja ho veu: m'honrava fent-me companyia.

CANDIDA (fixant-se en lo que té entre mans la Susagna).- He vingut per una cofia de nit.

SUSAGNA.- Sí, es veritat: men mercadejava una. Ho pot ben creure. I amb mi, ja ho sab, no corre cap perill. Jo soc molt formal, sab, i a casa no hi ve ningú.

GERTRUDIS.- No s justifiqui tant, dòna.

SUSAGNA.- Oh! Es que jo soc molt delicada, senyora.

GERTRUDIS.- Si necessites una cofia, per què no m'ho deies a mi?

CANDIDA.- Vostè estava escrivint: no he gosat destorbar-la.

SUSAGNA.- Vol veure-n una? Vaig a buscar-ne. Segui, entretant, faci l favor. (Cedeix la seva cadira a la Gertrudis i s fica a la botiga.)

GERTRUDIS (a la Candida, asseient-se).- No has sabut re de la batussa que hi ha hagut entre l'hostaler i el sabater?

CANDIDA.- Diu que ha sigut per gelosia a causa de la Janeta.

GERTRUDIS.- Pobra! Tant bona noia!

CANDIDA.- Perdoni, tia; però, per lo que me