— 23 —
|
|
vostra estrevada quimera
l'ha ferida al mig del cor.
No volgueu, doncs, fer-li mal
ni li mogueu dura guerra;
serveu les lleis de la terra
i pagueu el vectigal.
|
| rei
|
I en satisfer el pactat,
eixes turbes endiablades...
|
| fivaller
|
Besaran vostres petjades
com li cal a un poble honrat.
|
| rei
|
I si jo no ho faig així
i a son voler no em doblego...
si a pagar el tribut em nego
què és el que podrà succeî?
|
(Després d'una lleugera pausa).
| fivaller
|
No heu vist la nuvolada
en una tarda d'estiu,
com es junta amb afany viu
de llamps i pedra apretada?
Quan en sa volada llesta
l'oreneta, sentint guerra,
va volant arran de terra
sentint fetor de tempesta?
Si llavors un llamp esclata
i el trò ses ires referma,
la tempestat es desferma
com una infernal cascata.
Arrasa els horts i els vinyats,
el llamp els arbres corseca
i la pedregada seca
va esmicolant els sembrats.
Més, si el vent de marinada
empeny els núvols enllà,
la tempesta amb ells se'n va,
brilla el sol altra vegada;
|
