|
|
i en veure sos resplandors,
torna la terra a la vida,
i a Déu encensa agraïda
amb el perfum de ses flors.
No sentiu el clam irat
que aquí baix exhala el poble?
Es el núvol que s'acopla,
és l'udol de tempestat.
Si per acallar son clam
els llenceu ma testa honrada,
esquinsarà la boirada
com una verga de llamp;
la tempesta esclatarà
inundant tota la terra,
i als crits de venjança i guerra
dolls de sang veureu vessâ.
Més si Vos, amb cor lleal
respecteu la llei jurada;
si avui amb ànima honrada
pagueu Vos el vectigal,
vostra resposta serà
la llum del sol benaurada
i la dolça marinada
que les boires desfarà.
No us feu sord a ma veu noble
que vos ho prega amb amor.
Respecteu, Rei i Senyor,
els furs i les lleis del poble.
No volgueu més resistí,
i sia vostra contesta,
no el llamp de la tempesta,
sinó l'arc de Sant Martí.
|
