en los dos ulls de la cara hé vist que'm furgaves l'atre. |
Tio Collóns. | No es pues molt que imprés estiga (Apart.) allá en la imprenta de Orga, |
Tomasa. | Molt temps fá yá que conéc que no son sants els teus fins, |
Tio Collóns. | Aquietat un poc Tomasa, y tapat eixes mamelles...... |
Tomasa. | Faré lo que vullga d'elles, (Traentseles capa fora.) que ningú mana en má-casa, |
Tio Collóns. | Pues ya que tan fort huás prés y tot lo que tens es meu, |
El tio Collóns sen vá també capa el mateix puesto que sá mullér, pero al eixirsen, calent de cáp, entropesa de nasos en la tauleta de la solfa, cau el bombo, trenca el peról, y mata el titot.