Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
en los dos ulls de la cara

hé vist que'm furgaves l'atre.

Tio Collóns. No es pues molt que imprés estiga (Apart.)

allá en la imprenta de Orga,
que no hiá dona que dorga
mentres li palpen la figa.

Tomasa. Molt temps fá yá que conéc

que no son sants els teus fins,
perque mai meu poses dins
sino á-punt de pendre el réc,
y lo que á mi em desbarata
en eixes acsions infames,
qué'm regues les lligacames
per regarme la tomata:
més ya no aguante l'ancolla,
fora les puñeteríes,
que'ls naps y les chirivíes
els cría Deu pera l'olla;
no'm durás més á remólc,
y sápia el tio Collóns
que no sufrixc mes regóns
c'aquells que vinguen pel sólc.

Tio Collóns. Aquietat un poc Tomasa,

y tapat eixes mamelles......

Tomasa. Faré lo que vullga d'elles, (Traentseles capa fora.)

que ningú mana en má-casa,
y ya que tú a mi no em fots,
si em pasa pel cáp al punt
em pose cúl per-amunt
amostrant la cofia á tots. (Sen-vá.... á la puñeta.)

Tio Collóns. Pues ya que tan fort huás prés

y tot lo que tens es meu,
yo chure per esta creu....
no ferteu.... sino pél sés.

El tio Collóns sen vá també capa el mateix puesto que sá mullér, pero al eixirsen, calent de cáp, entropesa de nasos en la tauleta de la solfa, cau el bombo, trenca el peról, y mata el titot.