Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESENA III.
VISANTÉTA.

Mutasió.—El treato representa ára un tros de carrér, ó de plasa: apareix Visanteta (la del Virgo) toca desmamelucada, y en les trenes penchánt, sentada en lo banquét de la porta de sá casa molt trista y pensativa; y despues de un rato de silensi, s'alsa dreta, y en un tó molt sentimentál, com si tinguera rahó, diu la siguient relasioneta.

Visanteta. Deixeu, sél, c'apurár vullga,

encara que llech estiga,
¿per qué mau donát la figa
si no tinc qui me la cullga?
La sanc es presís que bullga
cuant contemple una miqueta
que la gran... que la chiqueta
tenen el fotre per lley,
¡y yo no tinc mes remey...
que el de ferme la puñeta!!!
 Tan-sóls volguera sabér,
ya que no conéc marit,
quins postres éste en lo llit
sól donarli á sá mullér:
cosa estraña deurá ser,
pues ni es peix, ni carn, ni ós;
y cuant seu tiren al cós
casi totes les demés...
¿yo quin delit he comés
pera no tastarne un mós?
 Va buscant la herbeta verda
la vaca per la dehesa,
y apléga el bou, y li besa
aquell cul tan plé de m...
pera que el pasto no perda
de un'atra herbeta un bón brót
li amostra, y li'l clava tót
com l'ahulla en un canút...