ESENA V.
EL TIO COLLONS, LA SO TOMASA, L'ALCALDESA,
y tres o cuatre chiquets; y despues el burro, l'alcalde, el donsayner, y el fiel-de-fechos.
Atra Mutasió.—Si la comedia ha escomensat de dia, ara es torna de nit, y si ha escomensat á-fosques ix ara el sól. Representará el teatro la casa del siñor alcalde de Favára; y apareixen sentats damunt de una entaulaora mateix la só Tomasa y el tio Collóns esperant á que vinga de fora su señoría: l'Alcaldesa estará á la porta del corrál garbellant un grapaet de faves, y tres ó cuatre moñicots anirán per allí rodant en camisola tirantse uns á atres corfes de meló, ú lo primer que pleguen per terra. A lo millor ú d'ells sense voler li aventa en los nasos al tio Collóns una micha tallá de meló d'alcher que'l fót; ell s'alsa enfúrit contra la criatura, que's posa a plorar, y s'amaga baix les faldes de sá mare: la só Tomasa es riu com una bachoca; y l'Alcaldesa deixa el garbell y pren també part en ésta cantá, que al fi s'acaba en pau y quietut, cuant veuen entrar per la porta del carrer al Alcalde y Fiel-de-fechos molt sérios á-cavall de un burro, y davant davant al Donsayner tocant la donsayna. El burro no la toca, pero l'amostra, y seguix el compás pegantse safanoriaes en lo melic. En una paraula, esta esena té molts collóns, y es menester estar en tots los colps pera que no es desgrasie, y puga eixir no-mes mich-mich. Alerta pues, y allá vá.
Tio Collóns. | ¿Y tardará molt encara? (A l'Alcaldesa.) |
Alcaldesa. | Yo no ú-sé tio Collóns. |
Tomasa. | ¡Chesus! y en tals ocasions ¡no hiá chustisia en Favára!!! |
Alcaldesa. | ¿Pero que li ha susuit? (A la só Tomasa.)
espliquem el seu dolór...... |
Tomasa. | Si vol sabero millór, que liu conte mon marit. (Señalant al tio Collóns) |
Tio Collóns. | ¡Bó está el meu cáp pera chanses! calla...... ú men vach al corrál. |
Tomasa. | A-fé que no has estat mal pera omplirme el cul de panses; |