Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Tomasa. Torne al seu puesto eixos trastos,

que aso no mereix escriures.... (Al Fiel-de-fechos)

Fiel. ¡Fótre, t'há de fer de gastos

vintisinc, ó trenta lliures! (Tornant á rascarse el tós.)

Alcalde. Aném, siñora Tomasa,

es yá arribada la tanda
de saber quina demanda
la pórta á voste á má casa.
Parle pronte, clar, y fort......
les llágrimes á una vóra,
que á mí la dóna que'm plora
es..... com tocárlila á un mórt.

Tio Collóns. La ocasió es molt oportuna

pera dir yo dos rahóns....

Alcalde. Pues yo no'n diré mes c'una

« que calle el tio Collóns »
Tomasa té la paraula,
y si es fá molt de pregár,
tire de revés la taula,
m'alse y men vach á sopár.

Tomasa. Ya pues que vól que liu diga, (Somicant com una Malaena, y procurant marcar bé en la acsió les indirectes[1] de que se val pera contar el fet.)

es el cás que hui m'alsát,
tenint eixuta la figa,
sobre tindre el cul bañát;
y demane al tribunál
que á mon marit li previnga
que no'm fasa en lo pardál
lo mateix que en la eixeringa;
pues té poca sal y pebre,
y es una acsió inaguantable,
tenint una bón pesebre,
tirarli el pienso en l'estable...... (Aplausos de part dels espectadors femelles.)

Alcalde. ¡Eu! ¡que'l asunte te pels!.....

mes yo també considere,
que no son mals cañaméls
els que't mames per darrere...... (El secretari es pósa la ploma darrere l'orella, y es chúpla el dit.)
...............................

  1. Del Pare Cobos.