Tomasa. | Torne al seu puesto eixos trastos, que aso no mereix escriures.... (Al Fiel-de-fechos) |
Fiel. | ¡Fótre, t'há de fer de gastos vintisinc, ó trenta lliures! (Tornant á rascarse el tós.) |
Alcalde. | Aném, siñora Tomasa, es yá arribada la tanda |
Tio Collóns. | La ocasió es molt oportuna pera dir yo dos rahóns.... |
Alcalde. | Pues yo no'n diré mes c'una « que calle el tio Collóns » |
Tomasa. | Ya pues que vól que liu diga, (Somicant com una Malaena, y procurant marcar bé en la acsió les indirectes[1] de que se val pera contar el fet.) es el cás que hui m'alsát, |
Alcalde. | ¡Eu! ¡que'l asunte te pels!..... mes yo també considere, |
- ↑ Del Pare Cobos.