Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
vá embrutantse un poquet masa.[1]
Fiel. ¡Ya se vé! vosté, que pót,

no vól tallár la cordeta.......

Alcalde. ¿Yo que tinc de fér, puñeta?
Fiel. La sentencia, y al virót.......

ants que esta chent mos empotre
per darrere y per davánt.

Alcalde. ¡Caráll! ¡que estic reparánt

que tens rahó, Fiel-de-fótre!.....
Toca cuant vullgues la esquella,
mentres yo empuñe la vara,
y sabrás pronte en que pára
el Virgo de esta donsella,— (Señalant á Visanteta.)
y el no espolsár cara á cara.— (Al tio Collóns, y á sá muller.)

ESENA ULTIMA.
CUADRO FINAL.

Asò es menester traure tota la habilitát dramática, que Deu els hacha donat als actors; perque tindrá molt poca grasia que al últim fasen una porcá, y en llóc de palmaetes y aplausos els refilen cuatre tomataes en la punta del terser sentit corporál. En esta esena amóstra el cap tot lo món, es dir, tots los paperets de la comedia: hasta el burro aguayta les orelles per una finestra. El secretari á una seña del Alcalde, y despues de haber éste pres asiento en mólta formalitát damunt de la fatal albarda de marres, toca un senserro, que servix interinament de campaneta pera imposár silensi á las partes litigantes, y formades estes en semi-sírcul al rededor de aquells aparells burri-chudisials, empómen en un pam de boca uberta la sélebre sentencia, que seguix, la cual no nesesita comentaris.
Al caure el teló rebusna el burro, el Donsayner se la toca també un ratét, s'apáguen les llums, y.... «si té há visto, no m'acuerdo».

Alcalde. ¡Cavallers! tót lo món calle,

que ya está cuita la coca; (En lo dit en lo front, com un home pensatiu.)

  1. ¡A bón-hora s'enrecorda su Señoría!