|
al que li toquen que balle,
pero al que nó....... punt en boca.
|
Fiel.
|
Comense cuant vullga el váls,
que la orquesta está templada.
(Sucant la ploma en lo tinter.)
|
Alcalde.
|
Vechám pues de una pedrada
si matém cuatre pardáls.......
|
Tús, escombra, s'alsa dret,
obri la boca y diu:—
|
Despues de vore y saber
les causes y les rahóns,
que contra el tio Collóns
manifesta sá mullér........
pera que no eu torne á fér,
y que la lley siga igual,
el sentensia el tribunál
per traydor, vil, y gandúl.....
«á que liu fasa pel cúl (Aplausos de les femelles.)
ú, que tinga bon pardál.»[1]
|
Tio Collòns.
|
¡Eu, que asó te pimentóns! (Rascantse el potage.)
|
Fiel.
|
¡A tal tio tal nebót!
|
Tio Collòns.
|
¡Pos fotre, al tio Collóns
lo qué's pel cúl ningú el fót! (Arrimantse als bastidors en les dos mans á retaguardia.)
|
Su Señoría pega dos vengalaes
damunt de la albarda, reclama
el orde, y continúa.—
Alcalde.
|
També á Tomasa li dic
encara que's yá molt vella,
que sempre que oixga la anella
óbriga pronte el postic;
y cuant algun enemic
li toque en la porta falsa,
de pebre-negre, y de salsa
ompligalí el estofado,
responentli de-contado
pel canutét.... de fér calsa.
|
Tomasa.
|
¿Y si en éll no hiá metralla?
|
- ↑ La pena del talión