Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
al que li toquen que balle,

pero al que nó....... punt en boca.

Fiel. Comense cuant vullga el váls,

que la orquesta está templada.
(Sucant la ploma en lo tinter.)

Alcalde. Vechám pues de una pedrada

si matém cuatre pardáls.......

Tús, escombra, s'alsa dret,
obri la boca y diu:—

Despues de vore y saber

les causes y les rahóns,
que contra el tio Collóns
manifesta sá mullér........
pera que no eu torne á fér,
y que la lley siga igual,
el sentensia el tribunál
per traydor, vil, y gandúl.....
«á que liu fasa pel cúl (Aplausos de les femelles.)
ú, que tinga bon pardál.»[1]

Tio Collòns. ¡Eu, que asó te pimentóns! (Rascantse el potage.)
Fiel. ¡A tal tio tal nebót!
Tio Collòns. ¡Pos fotre, al tio Collóns

lo qué's pel cúl ningú el fót! (Arrimantse als bastidors en les dos mans á retaguardia.)

Su Señoría pega dos vengalaes
damunt de la albarda, reclama
el orde, y continúa.—

Alcalde. També á Tomasa li dic

encara que's yá molt vella,
que sempre que oixga la anella
óbriga pronte el postic;
y cuant algun enemic
li toque en la porta falsa,
de pebre-negre, y de salsa
ompligalí el estofado,
responentli de-contado
pel canutét.... de fér calsa.

Tomasa. ¿Y si en éll no hiá metralla?
  1. La pena del talión