Alcalde.
|
Entonses mámat la porga,
pues si tél toquen, y éll calla,
vol dir, «que el que calla, otorga.» (Ara aplaudixen els mascles.)
|
Torna á tusir su mersed,
y despues de una curta meditasió,
dirichintse als novios, seguix
dient.—
|
Tú anirás, per ser tan destre (A Cualo.)
en pucharten per les rames,
tres dies á cuatre cames
en bós, ramál, y cabestre,
penchant d'eixe coll silvestre (La toca, y li la pencha. Cualo tira un parell de coses.)
esta esquella tan sonora......
...............................
Y respecte á la siñora, (Señalant á Visanteta, que li fá una cortesía, y esclata una gran rialla.)
ya que de punts no té rastre,
que vinga, y lin pegue un sastre
|
Visanteta.
|
Vinga eixe sastre, si vol,
que si el pardál se li enrabia,
pronte entrará en esta gabia (Obrint la porteta.)
plena de fulles de cól.
Y si es que'l seu alsa el ból, (Al Alcalde.)
no-més pense y considere,
que yo may me desespere,
ni tinc pór de que es propasen.—
« Lo mateix té que meu fasen
per davant........ que per darrere.» (Al públic, amostrantli la carchofa, y el tafanari.)
|
S'adelanta ara el primer galán
dos pasos capa el consueta, y
aixina com qui no eu fá
deixa caure est'atra desimeta.—
Pascualo.
|
¿Y en este corrál de bous,
ahón s'há fet ya tant el macho,
que em queda á mi que fer, pacho,
sino tirarme má als ous?
sóplam, musa, dichos nous,
|