Ab tanta por com respecte m' he emprès la traducció de la Electra de Sòfocles, una de les grans joyes de la literatura dramàtica, no pas per complaure als iniciats en los secrets de la llengua grega sinó als desitjosos de veure transportades al català les obres mestres del teatre.
Sé que mon treball no satisfarà les exigencies de nostres excel-lents helenistes, freturosos d'una transcripció fidelíssima del text que dongui a cada frasse la correspondencia exacta catalana, pero sé també que ells més que ningú se faran càrrech de les grans dificultats d' aquexa empresa y, per altra part, ma traducció no preté ser més que una primera provatura que es d'esperar algún d'ells corretgexi y melloriab una versió més acabada.
No vol dir axò que m'hagi permès grans llibertats, sino que no sempre podría respondre de si es ben encertada l'interpretació que he donat a molts passatges que se m'han ofert com dubtosos. No es la meva una traducció literal, pero sí bastant acostada al text. Sense allunyarmen may, me'n he apartat alguna vegada ja ab omissions obligades, potser per la rima, ja ab petites afegidures o ràpides desviacions que m' han semblat oportunes. Y, sense que pretengui defensarme del tot, algunes d'aquestes modificacions les he cregut necessaries perque l'ideal de les traduccions en vers no està, respecte al original, en una igualtat impossible sino en una justa equivalencia. Y qui sab si al no volguer en absolut ferme esclau de la lletra encara he pecat per curt y m'he encongit massa no dexantme enlluernar per la brillantor de les gales d'altres traduccions, però, pensanthi bé, m'ha semblat que no debía
