Pàgina:Electra (1912).djvu/8

— 174 —

imitarles, renunciant a aquexos ornaments postissos que no s'avenen gens ab l'augusta senzillesa del estil de Sófocles, noble y devegades majestuós sense ser may enfàtich y planer y fins devegades casolà sense ser may vulgar.
 En quant al metre, he cregut que debía adoptar l'endecassíl-lab lliure, per tractarse d'una obra clàssica, però reservantme altres varietats axís com l'us de la rima pera la part lírica de la tragedia, en la qual he anat senyalant la distribució de sos components (estrofa, antistrofa, epodo). Es lo sistema de versificació dels italians que han dexat traduccions tan notables com les de Angelelli y Bellotti. La de Felice Bellotti, sobre tot, es d'una fidelitat admirable. En cambi, 'ls francesos, obligats casi sempre per l'us de sos alexandrins aparellats, s'han d'entregar a inevitables amplificacions : son ab tot los que tenen major número de versions de la Electra, algunes d'elles molt elegants (poden citarse, apart de la antiga de Lazare Baif, les de Foguet, Robin, M. Th. Guillard, M. L. Halevy, Sauvage, Martinon, etc., etc.). Per lo que toca a Espanya, pot dirse que no n'hi ha cap, perque la de García de la Huerta admet tantes modificacions y fuig tant del text que ab prou feynes si pot allistarse entre les traduccions.
 Com lo teatre grech y l nostre modern obehexen a cànons tan distints, no mancan traductors que per volguer fer encara avuy representable l'obra de Sòfocles l'han esporgada de tot lo que 'ls ha semblat més artificiós esborrant les repeticions innecessàries, les sofístiques subtileses del diàlech, la excesiva llargaria de les relacions y fins algún d'ells (Martinon, per exemple) tota intervenció del Chor, no dexant en la tragedia ni rastre de la admirable compenetració que existía en los drames helènichs entre l' element musical y 'l poètich tan anyorada per Wàgner. Però aquestes amputacions, esplicables pera 'ls actors que han de tractar ab públichs de no prou cultura y que 's veuen obligats a encabir les esplèndides representacions al ayre lliure del teatre religiós y nacional d'Atenes en nostres estrets escenaris limitats per les teles y 'ls cartrons pintats, no tenen cap dret a ser admeses per un traductor conscient y desinteressat.
 Es cert que 'ls interminables parlaments del original, les respostes y rèpliques que donan al diàlech un ayre de con-