dels imitadors en combinar l’acció de la tragedia ab noves trovalles, però en cap d’elles hi descubrirem aquella superba serenitat, aquella simplicitat magnífica, aquella claretat d’exposició sempre llisa y diàfana, sense un recurs immotivat, sense falses exageracions ni invencions forsades ab que Ί Mestre sab portar a terme un dels arguments més horrorosos que coneix lo teatre. Y sobre tot, per més desgracies que s’hagin multiplicat sobre ella, ningú més ha encertat ab la pintura de la protagonista en encomenarnos aquella fonda impressió dolorosa que no ’s pot extingir may més.
Nos arriva fins al ànima la tristesa d’aquella desventurada Electra, víctima de la dissort, voltada d’enemichs, rebutjada per tothom, perseguida per sa mala mare, y ab tot y axò lluytadora, ferma y inflexible; tristesa ja continguda ja revolta, ja suavisada per l’esperansa ja enverinada pels perills, però incessant, continua y que eternament ha d’acompanyar a la desolada princesa perquè nosaltres endevinem que no pot tenir fi ab la mort violenta de la dona que l’ha duta al mon, ja que aquest crim l’ha de condemnar a noves tortures. Eschyl en les Eumènides y Eurípides en Orestes tornaren per los furs de la conciencia moral, demostrant que per esborrar los torments dels parricides no té cap forsa lo compliment de les ordres d’un oracle.
Sòfocles en sa Electra com en l’Edip, com en les Trachinies es lo poeta del dolor. ¡Quan deplorable es la pèrdua de més d’un centenar de ses tragedies, si per calcular lo que valían partim del conexement de les set immortals germanes, úniques que’ns restan de tan esplendida producció! ¡Quan excelsa es la gloria d’aqueix creador extraordinaris que ab genials cisellades esculpí tantes y tan magnifiques figures expressives dels sofriments heroichs y dels grans dolors humans!
