cuyta y axis com solament embastada, un se sorprèn de trovar en autor tan lleuger y tan esbojarrat certa cordura y correcció en lo lligament de l’acció a la que sab modernisar y darli interès actual ab aquell instint dramàtich que indubtablement posseía y que potser es la seva qualitat més positiva.
Per fi, en los darrers anys ab lo nom d’Electra s’ha representat a Alemanya una tragedia en un acte de Huch de Hofmannsthal. Per més que aprofita situacions ja ideades pels imitadors de Sòfocles, es obra que no pot confondres ab cap altra per son realisme cru, tan del gust de la nostra època, y per l’hiperbòlich ambient de misteri y de tenebres, d'esgarrifansa y d’esglay que la voltan constantment. L’assessinat d’Agamenón ha trastornat lo palau, hónt tothom viu excitat y frenètich, mentres la filla d'aquell, obsessionada per la idea de la venjansa, casi està del tot alocada. Electra es una neuròtica y Clytemnestra gayrebé ho es tan com ella y en la culminant escena entre elles dues, aquella arriva al últim extrem del esborronament ab son llenguatge sibilítich y epilèptich.
L’autor obté victoriosament lo que volía mantenint los nervis del públich en tensió constant; però just es dir que aqueix estat de violencia, aquexa vida inquieta y tormentosa de la gent del palau y aquexa atmosfera tètrica que la tortura si es possible després de consumat lo crim no’s concebeix que subsistexi anys y més anys fins als dies en que passa l’acció; y, sobre tot, que al fer d’Electra una obsessionada, sense seny y ab etern diliri, se li treu casi tot l’interès tràgich, essent la compassió que inspira d’ordre molt distint, puix per coses horribles que fasi al cap y al fi se tracta d’una irresponsable.
Lo moderníssim compositor Strauss ha vulgut convertir en un drama musical, la tragedia de Hofmannsthal sortint triomfador en la prova, segons opinió del distingit crítich D. Joaquim Pena. Lo meteix Sr. Pena, que es a la vegada que notable musicògraf un entusiasta aymador de nostra cultura literaria, ha traduit en versos catalans la Electra de Huch de Hofmannsthal. Fàcil es deduir de lo que portem dit que, després de la lectura y examen d’aquexes imitacions, resorgeix ab tot son esclat y ab més resplendors que avans l’imponderable creació de nostre Sòfocles. Podrà estimarse Ί major o menor acert
