Pàgina:Els Perses (1898).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


preses de muradals, setis i runes
de ciutats i barreges sense nombre
de cavallers, cavalls i armes de guerra.
Ja s van acostumar a veure l'ona
que s blanqueja rugint quan amenaça,
i les marines selves; ja aprengueren
de viure sobre aquelles febles cases
fetes de fusta i corda, que servien
per portâ un món que n'engolia un altre[1].

Per això ab el cor trist i ple d'angoixa
tinc por per l'host de Persia, i no voldria
sentir jamai que la ciutat de Susa
ha quedat sense fills dignes de casa;
i Cissia respondrà, si és que això sia,
rugint d'esglai, mentres iran les dònes
la mala nova repetint, fent troços
de les robes de porpra de Byssinia.
L'host de peu i cavall, aixam d'abelles
semblava al despedir-se; la guiava
el nostre rei, que passà l mar i duia
en son cor el desig de la victoria.
Α tants valents capdills tot-hom els plora,
i les dònes de Persia, desolades
per un dolor suprem, l'espòs dolcissim,
al company de llur llit, anyoren totes,
totes cantant complantes de viudesa.

  1. Hem subratllat aquest vers perquè l'imatge grandiosa que enclou, a molts critics els ha semblat inspirada per un gust literari un xic posterior al del temps d'Æschyl.