És hora, Perses, ja, los que de sempre
en eix palau seguereu venerables,
de veure ab pressa quina és la fortuna
de Xerxes nostre rei: si la victoria
guanyà enjegant al cel nuvols de fletxes,
ο si vencé ab l'extrem d'aguda llança.
Més un astre esplendent surt ara, es mostra
davant mos ulls i els ulls dels déus: la reina
mare del rei; de genollons en terra!
ab paraules d'amor tot-hom li parli,
tot-hom per reina i mare la saludi.
(Surt Atossa)
Salve, regina de les ben cenyides
dónes de Persia! Mare venerable
de Xerxes i l'esposa de Darius!
Fores muller d'un déu dels Perses, i ara
ets mare d'altre déu, si esprit maligne
no ha capbuçat de nostre estol la gloria.
Per això vinc, deixant aquella estancia
ornada d'or i el thalem de Darius,
mon pit d'angoixa s desespera; és hora
de que us ho digui tot: a mi no m torba
lo seny la pena, ni seré atrevida,
no fos cas que perdés per culpa propria
les riqueses que aquí lo meu Darius,
ab l'ajuda d'un déu, acurullava.
Doble pena mon pit torba i fadiga:
