Pàgina:Els Perses (1898).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'esglai, oh amics, anava a perdre l'esma.
Un voltor la seguia, ab batec d'ales
l'aconsegueix, i ja ab ses urpes trinxa
el cap de l'àguila, que no tingué forces
no més que per donar-se esporuguida.
De veure tot això m quedí esblaimada;
vosaltres hi quedeu sols de sentir-ho[1].
Sols això us tinc de dir: si la fortuna
ha vetllat per mon fill, cobert de gloria
aquí l veurem aviat; si fou adversa,
no l'exposeu a donar compte, i sia,
com sempre fou, lo rei d'aquesta terra.

CHOR

Oh mare, no volem ab cap paraula
torbar-te més del que ho estas, ni és hora
de confirmar l'esglai que a tu t domina!
Vés a pregar als déus, tot el sinistre
que vegeres, demana que t'ho apartin;
tot el bo que s complesca, per ton regne,
per tu, tos fills i tos amics. Copioses
fés libacions pels morts i per la terra,
i demana ab amor que l teu Darius,
que vegeres en somnis, t'aclareixi
tot el bo que a ton fill i a tu t'espera,
i tot el mal ho amagui en les més fondes
tenebroses regions de sota terra.

  1. La feliç concisió grega diu això més clar i senzill, dient: Ταῦτ᾽ἔμοιγε δείματ᾽έστ᾽ἰδεΐν-ὑμῖν δ᾽ἀκούείν.