Pàgina:Els Perses (1898).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


esglaiaren a tots; fins que venia
la negra nit, que ho cobrí tot de sombres.
Ni ab dèu jorns que parlés comptar podria
tot el nombre de mals que presenciava.
En un mot t'ho diré: mai en la terra
va morir tanta gent en un sol dia.

ATOSSA

És veritat que tot un mar de penes
vingué sobre de Persia i tots els barbres!

MISSATGER

Però t convé saber que encara t resta
coneixe l mal pitjor: la dissort nostra
és tant gran, que potser és més terrible
lo que t manca saber que l que t contava.

ATOSSA

I què ha pogut passar més trist encara?
Conta-m'ho tot; que vull saber lo que era
el mal pitjor que van sofrir els nostres.

MISSATGER

Els més forts i valents de tots els Perses,
els més nobles i braus, i els més adictes
i fidels an el rei, tots, ai, moriren
aquell jorn sense honor i sense gloria!