Pàgina:Els Perses (1898).djvu/33

pels altars dels déus vostres, i els sepulcres
dels avis estimats!» També nosaltres
ab la llengua de Persia ls responiem.
Ja era temps de combatre. Una galera
clavava l'esperó de bronze a una altra.
Una nau grega ja n partia una
de Phenicia, pel mig; i molt resolta
un'altra ja n cercava per negar-la.
Al començ, lo torrent de nostre exercit
resistia l'embat; després la turba
nombrosa de les naus s'entrebancava
i no s podien moure los navilis
ab llibertat, ni era tampoc possible
socórrer a les naus amenaçades.
Les naus de Persia (ho tinc de dir) entre elles
topaven d'esperons i es destroçaven,
i els rems trencaren al topar-se; els altres
ab previsió, quan embestien, feien
un forat a les naus nostres, obrien
grans vies d'aigua, i les naus perses eren
al fons del mar joguina dels cetacis.
Quina por feia l'aigua! Sols estelles
de naus s'hi veien i reinflats cadavres!
Les platges i els esculls acurullaven
morts i més morts! Sense concert ni ordre
fugiren nostres naus (les que pogueren).
Els grecs, per fer fugî ls taurons i ls altres
cetacis de la mar, troços de fusta
i fragments de les naus i rems trencaven
que a alguns naufrecs potser salvat haurien.
Lo gemegar dels uns i els brams de l'ona