Pàgina:Els Perses (1898).djvu/32

i venia la nit, pujà al navili
el bogador i els homes d'abordatge.
Les ordres de combat se trametien
per l'ample estol de les reials galeres;
tot-hom era al seu lloc, i comandaven
els capitans les seves naus soperbes.
Passà tota la nit, i en lloc no s veien
ni naus de grecs, ni d'enemics el rastre.
Després que l jorn de cavalls blancs en ales
vingué esplendent, portant la llum i vida
per tota la regió, sentim de sobte
remor de grecs tant imponent i altivol
com si en les festes dels peans clamessin
totes les costes d'aquell mar. Sonaven
los cingles i penyals, i a tots els barbres
tal esglai nos prengué, que allí perdérem
per primer colp coratge i esperança.
No cantaven els grecs com si fugissin,
sinó com qui s'acosta a la victoria.
Lo ressò de la trompa ls encenia,
i de sobte llurs rems batent a l'una
les ones ronques de la mar, sonaren
ab un compàs esglaiadô, i depressa
eixiren imponents al davant nostre.
El primer flanc dels seus ab ordre i calma
avançava a la dreta, i li seguien
totes les naus darrera. Tots poguerem
sentir clares les veus dels fills d'Athenes!
Deien aixís: «Aneu, oh fills de Grecia,
a deslliurar la patria! Recordeu-vos
que lluitem per los fills, per les esposes,