Pàgina:Els Perses (1898).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


si van entrar els grecs, primer, ο digues
si l meu fill començà portant vantatge
ensoperbit pel nombre dels navilis.

MISSATGER

Crec que tot el dol ve, noble regina,
d'algun geni del mal ο bé d'alguna
divinitat terrible i venjadora.
Un home grec de l'host dels fills d'Athenes
a ton fill Xerxes li digué: «Quan vinguen
les ombres de la nit, no ha de quedar-ne
ni un sol dels grecs aquí: dalt dels navilis
tots fugiran pera servar llurs vides».
Desseguit nostre rei va donar l'ordre
(sense contâ ab l'engany ni ab la malicia
dels déus que ns avorrien) de que totes
les naus de Persia, al vindre del crepuscol
la llum incerta i les tenebres brunes
la blava volta fessin negre, en rengles
de tres en tres vetllessin les sortides
de l'ample freu, i altres prop de l'illa
de Salamina, ja al aguait i promptes,
tancar el pas dels enemics poguessin
si és que la nit els dava bon refugi.
Aixís altiu ho va manâ l monarca,
séns preveure el mal fat que ls déus nos duien.
Tot-hom fidel va obeir l'ordre dada:
sopaven uns i els bogadors guarnien
l'escàlem i els estrops pera la marxa.
Després que ls raigs de sol ja no brillaren