Pàgina:Els Perses (1898).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


esqueixa sos vestits, crida ab veu forta
i fuig séns ordre ni concert[1]. Aquesta
deshonra pots uni a les altres penes!

ATOSSA

Oh déu crudel, i com nostra esperança
enganyares així! Tribut tristissim
mon fill va pagâ a Athcenes. No bastaren
els fills de Persia que la mort un dia
a Marathon va pendre? La venjança
d'aquests volgué mon fill, i sols va treure-n
calamitat suprema. Tu, ara, conta-m
ont has deixat les naus que se salvaren.
Ho saps de cert?

MISSATGER

 T'ho contaré depressa.
Les naus que no s perderen, sense ordre
fugiren ab bon vent: la gent de terra
que s va salvar, morí, part a Beocia
i part de sèt vora les fonts sagrades.
Els demés, fatigats, vam anâ a Phocia
i a Dorida i a Melium, on l'Sperchius
els camps i prats rega tot l'any benigne.
Darrerament la vila de Thessalia
i les terres d'Achaya nos vegeren
morts de fam arribar; i els més moriren

  1. És l’ἀκόσμῳ φυγῇ