Pàgina:Els Perses (1898).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de llurs amors sagrats. També jo ploro,
i em planyo del mal fat dels que moriren
ab el plor més amarc que puc plorar-lo.
Ara tota Asia plora; diu que Xerxes
sels ne va endû a la mort, que ell els va perdre;
ai! això és massa cert: Xerxes menava
a la disort nostra imponent marina.
Per què Darius, altre temps, séns perdua,
posà davant dels seus de Susa al princep?
La gent de peu i gent de mar, tot d'una
la ofegaren les naus de doble vela;
les naus ens varen perdre, ab escomeses
que ns van portar la mort, i tots sentiem
que ab prou feines el rei pels camps de Thracia
en mig l'hivern i viaranys abruptes
se va poder salvar de l'host dels Jonics.
Els primers que per força varem perdre,
ai, pobres d'ells! prop de Cychrea jauen.
Plorem i gemeguem! Clamem ab força
nostres calamitats! Alcem als nuvols
el clam prenyat de plors de tot un poble!
Capbuçats per la mar horrible n miro
molts d'ells ja devorats pels silenciosos
peixos que habiten en les negres aigües.
Les cases ploren sense ls amos, criden
els fills orfens, i els vells anguniosos
tenen d'oir eixa dissort!
 De l'Asia
les gents ja no seran més tributaries
de Persia, ni l tribut duran, per força,