de vassallatge i sumissió; per terra
postrats, no ns temeran; morí per sempre
la excelsa potestat de casa nostra.
La llengua dels mortals, desenfrenada,
dirà tot el que vulgui: el poble és lliure
per dir lo que li plau, com també hi resta
el jou de tot l'imperi. La sang nostra
cobreix els camps de tota l'illa grega!
Qui malament algun vaixell governa
no ignora, amics, que al caure entre desditxes
tot l'esglaia i perd l'esma. La fortuna,
quan ens mira propicia, tots esperen
que tot els anirà ab igual bonança.
Jo tot ho veig ple de temors, les dures
traidories dels déus ja de ma vista
no s'aparten jamai, i en mes orelles
els hymnes de triomph ja no hi ressonen.
Puix tants de mals els meus sentits trastoquen,
per això vaig anar-men cap a casa
séns carro ni ornaments, i sacrificis
i ofrenes pera l'ombra de Darius,
el pare del meu fill, vos duc depressa.
Llet blanca i saborosa d'una vaca
sencera encar, mèl clara la més pura
de l'abella que tria flors hermoses,
aigua fresca i gemada que ns regala
la mare terra, i l nectar que és delicia
de la vella serment. També us presento
