Pàgina:Els Perses (1898).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


el fruit sabrós de palida olivera
d'olor suau, i un ram de flors que porten
la llevor de tot fruit que s fa en la terra.
Junteu cançons i hymnes a l'ofrena,
i la sombra evoqueu del gran Darius:
jo, pels déus de l'infern, dels sacrificis
faré les libacions honrant als numens.

CHOR

Oh Reina i dòna que honrar deu tot Persa!
Tu fes les libacions als déus que habiten
les conques de l'infern, mentres nosaltres
hem de pregar als morts pera que tornin.
Oh vosaltres, sagrats déus de tenebres,
Mercuri i Terra, i tu, rei dels abismes:
torna a la llum l'esprit del gran Darius!
Si és que coneix alguna mala nova,
ell sol nos podrà dir com acabar-se
podran nostres desditxes infinites.
És que ja m sent aquell rei gran que Persia
sols ab els déus pot comparar-lo? Escolta
la veu de nostra patria clara i pura
clamant en plors sense concert ni esma?
Mon clam faré arribar fins que ell me senti,
fins que m'escolti ja?
 Tu, Mare Terra,
i vosaltres també, aquells que les ombres
dels difunts transporteu! Feu que ací vinga
la sombra de Darius desde aquelles
morades infernals; que d'allí munti