aquell que era com déu pels fills de Susa
i tota Persia, vinga aquell monarca
tant gran com no n vegé d'altre la terra!
Oh, estimat rei! Amat sepulcre! Vine,
Aidonius, tu que portes de les tombes
les ànimes dels morts, porta a Darius!
No fou ell qui va perdre als fills de Persia
en lluita esteril i funesta: ell duia
l'exercit al triomph; l'anomenaven
el capdill divinal!
Oh rei! Rei nostre,
veniu; alceu-s sobre d'aquest sepulcre
ab la porpora regia i ab la tiara
de l'esplendor i majestat insignia!
Veniu, oh pare nostre, oh bon Darius,
veniu pera sentir noves desditxes!
Sortiu, senyor, que de la Stygia ls nuvols
nos han cobert! La joventut perduda!
Veniu, senyor, sortiu!
(Surt l'ombra de Darius)
Vós, que moríreu
plorat per tant d'amics, per què sou ara
en eixa terra vostra on van cometre
doble delicte? Veniu, oh pare nostre,
pare benigne! Nostres naus, perdudes,
les triremes no són ni naus ni veles.
Oh vells de Persia, de mon temps i dies,
fidels entre ls fidels, quina desgracia
