ara fa trontollar nostre reialme?
Plora i gemega tremolant la terra,
la meva esposa aprop del meu sepulcre
desfeta en plors m'omple d'esglai, i aquestos
sacrificis que heu fet, jo ls acceptava.
Prop de ma tomba us veig plorant i ab tristes
lamentacions mon ànima evocàreu.
Es difícil sortir de les morades
del pregon dels inferns, perquè ls déus solen
ser facils en admetre, més no tenen
costum d'enviar les ànimes. Encara
jo tinc autoritat: per ço venia,
i venia corrent, perquè no puga
dir-se que era culpable ma tardança.
Quin és el mal, digueu, que als fills de Persia
ara esborra del món ?
Quasi no goso
ni veure-t ni parlar-te: me domina
l'antic respecte.
Puix de sota terra
he vingut obeint tes clamoroses
llagrimes tristes, parla desseguida,
i, en pocs mots, diga-ho tot, séns esmentar-la
la reverencia que a mi m deus.
